A Cau d'Orella

L’Oceà Atlàntic envolta unes illes afortunades on l’essència d’aquest mar fosc pica amb ràbia contra les seves costes i alhora desprèn la calma més desitjada. Un paradís botànic que s’estén per les set illes i regala a uns ulls incrèduls un paisatge increïble. El color vermell de la terra àrida jacent en les parts més volcàniques, el color verd de la vegetació creixent en l’interior, el negre intens de la sorra de les platges fidels a l’horitzó, i el blanc del mar de núvols baixos que t’atrapa sota seu en la tenuïtat. BENIJO L’aïllada platja de sorra negra volcànica on es troben grans roques de lava que treuen el cap de dins l’aigua, em va enamorar. Les seves aigües canviaven de ser, eren semi profundes i tranquil·les, superficials i discretes o al mateix temps podien ser fondes i ràpides. Una platja única que va ser capaç d’atraure’m i que ara l’estigui anomenant. Una platja que va aparèixer sense buscar-la, i poder aquesta és la clau de les coses més boniques, que són ine