A Cau d'Orella

Les xarxes socials desborden d'informació, d'imatges i de conflictes verbals. I al mateix temps, en els mitjans de comunicació cadascú explica el que vol i com vol, sense importar l'ètica periodística. Twitter crema, i ho fa de la mateixa manera que els contenidors ho han fet aquestes nits als carrers de moltes de les ciutats catalanes. La violència per part de manifestants contra mobiliari urbà i la de la policia contra els mateixos manifestants ha sigut clau per desmuntar la imatge pacífica i calmada de totes les mobilitzacions catalanes fetes fins aleshores. Les televisions privades espanyoles han girat la cara a les "marxes per la llibertat" que es van inicia el dimecres des de cinc punts de Catalunya. Amb el mateix propòsit que en el seu moment van tenir la "marxa de la salt" de Gandhi o la marxa de Washington amb l'històric discurs "Jo tinc un somni" de Martin Luther King, aquestes marxes van ser organitzades amb l'objectiu

Hi havia alumnes que encara havien d'arribar però, Besa ja va començar a parlar. Els divendres a tots ens costen, tot i que aquesta vegada la classe de Periodisme de Taller de Redacció en Comunicació va ser ben diferent. El periodista i actual cap de redacció al diari El País , Ramon Besa, va explicar a tots els aspirants a l'ofici la seva pròpia experiència centrant-se en les cròniques ciutadanes, tema tractat a les anteriors classes que ofereix el professor Xavier Ginesta a la Universitat de Vic. Font: Twitter UVic "La gent ha perdut el gust per escriure", afirmava Besa. Ara més que mai busquem imatges que d'una manera ràpida ens expliquin el que ha passat, perdent el mínim temps possible, ja que som una societat que viu constantment ofegada. "Però tota imatge necessita un peu de foto", el periodista va comenta que és importantíssim explicar bé els fets i les imatges a vegades no són prou clares. Tot i ser conscients que la gent