Una oda a la música en clau femenina

Parlem d'una oda quan parlem de literatura i ens referim a una composició poètica del gènere líric que sol dividir-se en estrofes o parts iguals, uns poemes que sempre solen ser cantats per un cor. En música, l'oda és una composició musical de forma lliure, similar a una cantada. I com aquesta composició, lliure, hauria de ser la música femenina a tot arreu.

En el món de la música, i com en tots els altres àmbits artístics en general, el gènere femení segueix tenint una manca de visibilitat important. I no és un problema de què el talent femení sigui menor al masculí, sinó de falta de consciència d'una societat amb un coneixement cultural imposat. Una societat que no ha tingut ni té la inquietud de voler conèixer allò que no li han ensenyat.

Al llarg de tota la història el paper de la dona hi ha estat present tot i no aparèixer en els llibres d'història i menys en els llibres d'història de la música. Aquesta és la conseqüència d'una musicologia que no ha tingut en compte la sociologia, i que no ha vist mai la música com a un fenomen social. Que és el que és. El principal problema a tot això era la dificultat que tenia la dona per poder accedir a l'educació i sobretot accedir a la música en un àmbit professional, fet que va provocar que les dones no hagin liderat cap canvi d'estil. No és fins als anys vuitanta quan comencen a aparèixer estudis de dones compositores. 

Si ens preguntem quins han sigut els autors/autores de música clàssica més importants de la història, segurament responem amb facilitat amb noms com; Beethoven, Mozart, Bach, Vivaldi,... Sabríem dir algun nom d'alguna autora?, no, veritat? Pensem ara en la literatura, la pintura, l'escultura, el teatre,... tant fa, en tots els àmbits tot són homes. Tot i això, és ben curiós que la paraula "música" és un mot femení que prové del grec "mousiké" i fa referència a les nou muses, filles del déu Júpiter que en l'antiga Grècia formaven "El Cor De Les Muses".

La dona sempre s'ha anat desenvolupant dins d'aquest art amb gran dificultat i ha trencat amb importants esquerdes formades per les diferències de gènere imposades a l'antiguitat. Una realitat injusta, que encara ara al segle XXI segueix creant conflicte. Segons l'Anuari de la Música del 2019 (El Grup Enderrock i l'Associació de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC)), la presència femenina en la indústria musical catalana va ser d'un 33%.

La capacitat transformadora que té la música és inexplicable. Ara més que mai hem d'aprofitar i fer servir la seva força transcendental per canviar les coses i millorar-les. S'ha de lluitar per crear un panorama musical on la igualtat sigui el motor.